L'aigua terapèutica, a més de 60 graus

La història de la Garriga està lligada al termalisme, des de l'época antiga i sobretot durant la romanització, de la qual conserva vestigis d'interès com la Vil·la romana de Can Terrers, declarada Bé d'Interès Nacional. El nucli urbà de la Garriga es va formar al voltant de l'aigua termal, amb un aigua que sortia calenta, amb una temperatura superior als 60 graus centígrades.

Les aigües termals han estat sempre utilitzades durant les diferents époques però és a principis del segle XX quan el fenòmen de l'estiueig posa en alça aquest patrimoni natural, pel fet que la burgesia catalana escull la Garriga com a destí de vacances.

Els beneficis de les aigües termals es deuen al seu contingut en minerals, que poden ser absorbits pel cos.

Les aigües de la Garriga estan especialment indicades per les afeccions dermatològiques, augmentant el sistema immunològic. També estan indicades pel estrès pel seu grau sedant i analgèsic, la hipertonia muscular, l'augment de fluix sanguini i les afeccions de l'aparell locomotor, com contractures o fractures.

Aquestes aigües termals són les que proveeixen els balnearis de la Garriga, consulta el Termalisme de la Garriga.

L'aigua termal també és pública, el Pou calent

Al carrer dels banys 19, hi trobareu el Pou Calent. Un font recuparada gràcies a una reforma del vial que va permetre obrir una captació d'aigua calenta que s'extreu a 65 metres de profunditat a una temperatura de 59 graus. Quan arriba a la superfície, està per sota dels 50 graus. Actualment, s'extreuen 5.000 litres per hora però la veta permetria arribar a obtenir-ne 90.000. L'aigua està classificada com a no apta per al consum humà.

Al segle XIX, la Garriga tenia tres pous públics d’aigua termal. Era l’auge dels balnearis, i l’Ajuntament va haver de lluitar per aconseguir preservar la servitud comunal d’aquest, que ja es coneixia com a Pou Calent. 

Ho va aconseguir, finalment, l’any 1863. Nou anys més tard, però, es va traslladar el pou arran de carrer, on es troba ara. Per tant, el Pou Calent que ha arribat als nostres dies va ser construït l’any 1872, però conserva la data de 1863, quan es va confirmar el seu ús públic.

Conté la representació més antiga que es coneix de l’escut municipal, i és la mostra que l’aigua termal i els seus usos també poden ser públics.