El Corpus és una de les festes de més tradició i més participades de la Garriga.
PROGRAMACIÓ D'ACTIVITATS
Els actes de la festa de Corpus de la Garriga comencen el dijous de Corpus.
Consulteu la programació del 2023
L'ORIGEN DE LA FESTA DE CORPUS
L’origen de la festa l’hem de situar a edat mitja quan l’any 1262, el papa Urbà IV institueix la festa que hauria de servir a l’Església per a la veneració pública de l’Eucaristia, exaltant la doctrina del cos de Crist, enfront dels incrèduls i detractors.
Com Joan Amades (1988) afirmava, serviria per intentar fer desaparèixer les celebracions profanes d’origen pagà, encaminades a propiciar les collites i protegir els camps. Però és sobretot a partir del 1316, amb una butlla del papa Joan XII quan s’estén pels territoris cristians generalitzant-se a Europa i guanyant importància amb el pas del temps.
Prova n’és que gairebé set segles desprès de la seva institució pel papa Urbà IV, tot i el canvi de valors que implica, la festivitat de Corpus, continua essent un esdeveniment religiós, social, cultural i festiu de gran transcendència.
A Catalunya, la primera edició documentada de la Festivitat del Corpus és a Barcelona, l’any 1320. El Consell de Cent convida al poble a participar i així per a tots aquells que assisteixin als actes, el Sant Pare els atorgarà nombroses indulgències: “que a honor i glòria de Déu Nostre Senyor i exaltació de la fe cristiana, el segon dijous després de Cinquagesma sia feta una processó, en què sia portat el Sagrat Cos de Jesucrist pertot arreu i per sempre”.
En els primers temps sembla que la celebració quedava limitada a l’interior dels temples i claustres; segons Amades és l’any 1323 quan surt al carrer, on els consellers i prohoms ordenen que tothom faci festa i regni el bon ambient com per les festes de Pasqua i Nadal. Manen que els carrers estiguin ben nets i escombrats i coberts de joncs i boga; les portes de les cases i les façanes cobertes de brancatge “tant bé com hom puga”.
La primera referència escrita que es té del Corpus de la Garriga és del 1816 i actualment és una de les festes amb més alta participació per part de la ciutadania i amb més ressò per als visitants.
PROCESSÓ TRADICIÓ RELIGIOSA I PAGANA DE LA FESTA
En sortir de l'Ofici Solemne de Corpus i després de la benedicció a les escales de l'església, surt la processó, amb el Santíssim Sagrament surt al final de tot el conjunt. Tradicionalment les catifes servien per engalanar el terra per a la processó del Corpus Christi.
La tradició pagana a poc a poc es va anar recuperant introduint les classes populars a la festivitat religiosa, fent arribar la festa a totes les sensibilitats.
Actualment la festa de Corpus és una manifestació festiva i popular, antecedent de les actuals cercaviles, seguicis i entremesos de festa major. A la processó diables, gegants, capgrossos i els balls de Corpus tenen un paper destacat.
És en la processó on hi ha un equilibri entre la tradició catòlica i popular de la festa.
LES CATIFES DE FLORS I LES ENRAMADES
Les catifes de flors elaborades a l’entorn de la festivitat de Corpus són per excel·lència una manifestació del patrimoni cultural immaterial dins l’àmbit de les pràctiques socials, rituals i actes festius. És una expressió d’art efímer viva i dinàmica, que es recrea any rere any a l’espai públic en un context festiu i lúdic on la participació entre persones de diferents edats fa que els coneixements es puguin transmetre de generació en generació.
Consisteix en ornamentar els carrers del municipi amb elements naturals, bàsicament flors, recreant dissenys diversos i formant llargues catifes per on circularà la processó i el seu seguici.
Una trentena de catifes engalanen els carrers del centre històric de la Garriga, fetes amb elements vegetals, en especial clavells i flor de ginesta però també xiprer, terra i esclòfia d'arròs.
La primera catifa floral que es diu que va fer l'arquitecte modernista Manuel Raspall va ser el 1928 a la plaça de Santa Isabel.
L'any 2015 les catifes de flors de la festa del Corpus a la Garriga varen ser declarades Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional, com a mostra d’art floral efímer.
Les enramades o brancatges, seguint la tradició dels textos del Joan Amades descrits al començament d'aquest escrit,e estan fets amb canya autòctona que engalanen amb fulles verdes algunes cases del centre del poble.
L'OU COM BALLA
L'ou com balla consisteix a col·locar un ou buit, amb un punt de cera per tapar el forat pel qual s'ha buidat, sobre el raig d'aigua d'un brollador d'una font, de manera que giravolti sense caure. La font, habitualment, es guarneix amb flors, clavells, ginestes i fulles verdes.
La interpretació més comuna és que l'ou representa l’hòstia consagrada, la forma de l'aigua el calze de la sang de Crist, i les flors que ho adornen la mateixa sang de Crist.
Altres interpretacions, relacionades directament amb la representació de la sagrada forma, apunten a la representació de la plenitud de la primavera, ja que tant l'ou, com l'aigua o l'abundor de flors són interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l'estació primaveral en plena vitalitat.
A la Garriga l'AFA de l'escola de Puigraciós és l'encarregada de fer l'ou com balla.
CANÇÓ I VÍDEO DE CORPUS
El tema està composat pel cantautor Joan Garriga i la participació de més d'un centenar de músics, cantants i artistes a través d’una lletra que explica tot allò més rellevant de la Festa de Corpus.
Violoncels, contrabaixos, guitarres, bateries, trombons, acordeons, veus, entre molts d’altres instruments, enregistrament a l’estudi de so de la Fournier amb Iñaki Marquiegui com a arranjador i Marçal Ramon a la producció.
El vídeo mostra diversos llocs emblemàtics de la Garriga com la Casa Raspall, Can Nualart, la vil·la romana de Can Terrers o el refugi antiaeri. Es tracta d'un recorregut audiovisual i geogràfic a càrrec del realitzador Joan Giralt que mostra valor cultural de la Garriga.
