Cuina modernista

Durant les jornades modernistes, si desitgeu tastar menús modernistes, podeu fer-ho en els següents restaurants:

 

L’estiueig com a fenomen social i cultural va ser un agent transformador del paisatge urbà i social des de finals del s XIX.

Si l’arquitectura modernista de les cases ha estat l’expressió de l’estil de vida burgès, el tipus de cuina que practicaven i consumien les famílies estiuejants també era un indicador de l’estatus social que posava de manifest l’abisme entre la vida rural de les famílies locals, amb les que venien de fora.

La cuina modernista, té elements de la cuina popular, la que cuinaven les dones que treballaven com a cuineres a les cases d’estiueig, combinada amb certa sofisticació que les senyores solien ensenyar-les noves receptes perquè incorporessin receptes més luxoses.

En paraules de Jaume Fàbrega, historiador i autor del llibre “La cuina modernista”, “la grandesa de la cuina modernista va ser que va unir la tradició francesa amb les receptes catalanes de tota la vida i així va néixer la nostra gastronomia moderna”. 

“Catalunya mirava molt cap a l’exterior, especialment cap a França, i això va ser molt enriquidor”.

Així, durant el modernisme van néixer i es van consolidar alguns dels plats més típics com el fricandó, l’escudella i carn d’olla, la botifarra amb seques, el suquet de peix o l’arròs a la cassola. Plats que perviuen encara als restaurants que fan cuina tradicional catalana.