La Garriga de secà és un mosaic de paisatges que té en la diversitat la seva riquesa

La Garriga tenia una de les zones d’horta, de regadiu, més gran de tota la comarca. Seguint el curs del Congost, el paisatge era verd gairebé tot l’any.

Però si ens haguéssim mirat la Garriga a vol d’ocell segurament hauríem vist en el Congost i la seva taca verda un efecte similar al que fan el Nil i el seu entorn quan ens mirem una foto d’Egipte: la major part de la Garriga era groga i marró. I és que la Garriga és, sobretot, una terra de secà. I la major part dels productes bàsics de subsistència a casa nostra (la farina, l’oli... el vi!) han sortit sempre dels espais de secà.

Ara bé, si, tot fent d’ocells, haguéssim fet un vol rasant i atent, també hauríem vist que no era ben bé així, que entre el groc i el marró també hi havia verd i, fins i tot, blau. I que els camps ressecats pel sol tenien més vida i més diversa que cap altre lloc del poble.

No teniu ganes de descobrir tota aquesta riquesa?

Recorregut:

1. Començarem el recorregut a l’encreuament entre el Passeig i el carrer del Bosc, seguim aquest carrer en direcció est, fins a creuar el pas a nivell de la via del tren. Ens parem al costat del camp de conreu que ens queda a l’esquerra, on fem la primera parada. Seguim pel mateix camí. Al cap de 150 m, quan el camí gira suaument a l’esquerra, ens posem dins del bosc. 20 m endins veurem unes baranes de fusta que protegeixen el forn d’obra del Malhivern.
2. Tornem al camí. Al cap de 200 m deixarem un trencall i l’antiga Bòbila d’en Font a l’esquerra. Nosaltres seguim pel costat del bosc i del torrent, fins que aquest creua el camí. En aquest punt ens aturem.
3.  Ara el camí fa una pujada sobtada, asfaltada. Quan arribem al final del tram asfaltat agafem el camí de l’esquerra i el seguim aproximadament 200 m més, fins que fa una ziga-zaga i el Pla de les Parets s’obre davant nostre.
4. Continuem pel mateix camí uns 200 m més, fins que trobem un trencall a l’esquerra, que coincideix amb l’inici d’un camp d’ametllers, que queda a la dreta del camí principal. També aquí hi ha un pal de seguiment de la xarxa de senders del Vallès Oriental. Ens parem en aquest punt.
5.  Agafem el camí de l’esquerra. Creuarem una torrentera just en el punt on deixem un camí tancat amb una cadena a mà dreta. Just després de creuar el xaragall, el camí fa una pujada i, a la dreta, hi veurem una petita vinya. Ens aturem aquí.
6. Acabem de fer la pujada, fins a l’entrada de la “Finca Jesús”, i agafem, cap a l’esquerra, el camí que ens trobem. Seguim aquest camí uns 300 m fins arribar a la llera del següent torrent, entre pollancres i avellaners. Ens aturem aquí.
7. Acabem de creuar el torrent i seguim pel camí, que ara fa pujada. No ens aturem fins que veiem, a l’esquerra, una finca amb horts en funcionament, al cap de poc menys de 150 m.
8. Continuem pel camí. Deixem un trencall a la dreta i un altre a l’esquerra, i fem alguna ziga-zaga. Una vegada tenim camps d’oliveres a esquerra i dreta, arribarem a un encreuament de camins. Ens parem en aquest punt. Hauran passat uns 400 m des de l’anterior parada.
9. A l’encreuament, agafem el camí de l’esquerra, que baixa pel costat d’una reixa metàl·lica, deixant oliveres a esquerra i dreta. Després de passar pel mig d’un petit canyissar, el camí gira a la dreta. El seguim, deixant una imponent paret de pedra a la dreta i una casa a l’esquerra.

• Quan arribem a la Ronda del Carril, si la prenem a l’esquerra podrem tornar al punt d’inici del recorregut, i si ho fem a la dreta anirem directament cap al centre del poble.